• Can Mas Albanyà - Plattelands toerisme in een ongerepte natuur.
  • Can Mas Albanyà - Plattelands toerisme in een ongerepte natuur..
  • Can Mas Albanyà - Plattelands toerisme in een ongerepte natuur...
  • Can Mas Albanyà - Plattelands toerisme in een ongerepte natuur....

Una mica d'història

  • Panoràmica
  • Castell Sant Llorenç
  • Muralla Sant Llorenç

Can Mas i 'hospital de Figueres

L´hospital de Figueres ha rebut llegats i donatius de ciutadans des del 1313...

Una herència molt oportuna i que va tenir una gran repercussió en època moderna va ser l'herència d´Albert Camps i Armet. Residia a Barcelona però era natural de Sant Llorenç de la Muga. Va fer testament deixant el llegat al seu germà Carles, que era enginyer de la Maquinista Terrestre de Barcelona, amb la condició que podria disposar de les seves finques i censos si tenia un fill arribat a la pubertat, puix del contrari les seves propietats passarien a mans de diferents hospitals benèfics de la província, segons la seva ubicació. Carles va morir solter, sense tenir fills, el 1939. Però l'hospital de Figueres no en va tenir coneixement d'aquells beneficis que foren explotats pels nebots d'en Carles que van gaudir dels seus fruits, fins que el 1949 la junta de l'hospital en va tenir ple constància i va reclamar les propietats testamentades. Eren un nombre considerable de finques a Sant Llorenç de la Muga, Albanyà i Darnius, la majoria boscos de pins, alzines i castanyers, però també dos masos despoblats, una mina de coure abandonada, dues hortes, la font de Palau i la casa pairal de Sant Llorenç de la Muga.

Un cop reclamada i obtinguda la propietat de la finca va resultar ser d'una gran importància per a l'hospital ja que es va poder procedir a una tala i subhasta de pins de les finques forestals amb els diners de la qual es va procedir a l'equipament del nou edifici de l'hospital de Figueres, tot just construït per darrere la zona del Parc Bosc Municipal i el qual en mancava per falta de diners per comprar-los. Fou inaugurat el 1957.

Font: Diari de Girona

La familia Camps Armet

Principis del s. XX, cal destacar la tasca que va desenvolupar la família Camps Armet a la vila de Sant Llorenç. Era una família benestant en què l'Albert Camps Armet (Figueres 1849 - Barcelona 1923) va ser senador a Madrid, influència que aprofità per a projectar la construcció de la nova carretera d'Albanyà fins a Figueres. També va ser impulsor de l'establiment d'una comunitat de monges que s'encarregaria de l'escola de les nenes del poble. A la seva mort sense descendència va deixar les seves propietats al seu germà Carles Camps Armet (Figueres 1857 - Sant Llorenç de la Muga 1939), amb la condició que si aquest moria sense descendència deixaria les possessions a beneficència... i així va ser. Carles va deixar l'actual edifici de l'ajuntament per a la instal·lació de l'escola pública i més tard va ser la seu de la casa del poble i la resta de possessions les va deixar a l'Hospital de Figueres.

De la gratitud del poble envers la família Camps Armet, en queda constància en una placa de l'any 1925 col·locada actualment a la façana lateral de l'ajuntament, sobre la porta de la sala polivalent, i en queda els noms dels carrers Paula Armet (mare d'Albert i Carles) i el carrer Albert Camps i la Plaça Carles Camps, centre neuràlgic de la vida social i cultural de Sant Llorenç de la Muga.

Font:
"Sant Llorenç de la Muga", Marià Baig
Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona. Núm. 130. Girona (2007)
Més Informació